dilluns, 15 de juny de 2009

El retaule dels Embotits: l'estrena.

Ahir al vespre es respirava l'ambient d'una ocasió històrica com poques vegades es té l'oportunitat de viure en un poble/vila com els de casa nostra. La Nova Harmonia presentava "El retaule dels Embotits", un muntatge audiovisual i musical, evidentment, que narrava la llegenda antiquíssima dels Embotits.
L'Alcalde, tots els representants de l'Ajuntament (siguin o no al govern), el Rector i membres Claretians de Sallent, les Germanes Vedrunes, el Rector de Cabrianes i Cornet, la Presidenta de la FCEC (Montserrat Cadevall), la delegada de la Federació Coral al Bages (la Carme) i el seu marit (el Lluís), i fins i tot una representant del Govern de Catalunya, la Gemma Boix, tots ens honoraven amb la seva presència i ens esperonaven a demostrar que a La Nova Harmonia tenim ganes de fer coses, de fer Poble i País. El Retaule no hauria estat possible només amb una idea, calia tenir també un grup genial, disposat a fer feina, a col·laborar en l'espectacle i gràcies a tots es va aconseguir!
L'acte va començar amb un petit retard, potser obligat per la claror del dia encara massa intensa. Unes campanes contundents i un retoc de timbal donaven pas a una música fúnebre cantada per la Coral, tema que es repetiria més endavant. La Història començava i el públic, que des de feia més d'una hora que gairebé omplia totes les cadires de la plaça, es mantenia silenciós. L'expectació es respirava en cada mirada del públic cap a les imatges que es projectaven en la pantalla de 2.5 metres.
Després d'uns primers moments intensíssims en què la Coral es va situar en el seu paper i el Públic va comprendre el sentit de la narració, va arribar la cançó que ho va canviar tot, que ho ha canviat tot: "Mira'm els ulls". La balada, romàntica, un diàleg de dos enamorats que s'acomiaden amb l'anhel de tornar-se a retrobar després de la guerra, va captivar el públic i va acabar de motivar la Coral. La intervenció va posar la pell de gallina a més d'un...
Més endavant i després d'intervenir la majoria de rapsodes en la segona escena, la religiositat va aparèixer en el diàleg a través de la Verge Patrona de Catalunya: Montserrat. La vila de Sallent s'encomana a la Verge, símbol Català, a través d'una melodia tradicional: "La Llàntia del Rei Moro".

La Llegenda continuava i les intervencions esdevenen serioses amb la decisió del Ple de l'Alcaldia d'obrir els portals de la Vila als exèrcits i l'abandó forçat de les famílies de casa seva. La Coral entonava després el "Diàleg de sords", una melodia contundent que explicava clarament l'enfrontament entre dues visions del Poble: lluitar o rendir-se.
Més endavant arriben les bones notícies i es canta l'himne oficial del Retaule: "Embotim...". En ell la Vila, feinera i treballadora, com és Sallent, es posa mans a l'obra i emboteix els sacs amb palla. L'origen dels Embotits es canta i es representa amb tota l'esplendor amb unes imatges que parlen per si soles. La Llibertat és aprop.

L'Eulàlia, la protagonista i heroïna, en un moment de descans després de l'esforç per embotir la palla en sacs, pensa en el seu estimat i l'invoca perquè torni, però no de qualsevol manera, sinó com el que ha de ser: un vencedor. En Berenguer, l'estimat, tornarà a Sallent per la porta gran, llorejat con un triomfador. La Coral esdevé una sola veu en la següent cançó: "Una abraçada plena d'esperança". La interpretació, immensa, ens transporta a tots al Paradís Musical, a l'Univers Celeste: Bravo per La Nova Harmonia!
Finalment la Coral, reprenent la melodia inicial d'en Berenguer i de l'Eulàlia, entonen "Mira'm els ulls" amb una nova lletra que acomiada el Retaule amb una declaració d'amor de cada una de les veus de la Coral: primer sopranos, després contralts, tenors i baixos. El retaule s'acomiada fent de l'amor el seu valor més preuat i ho fa amb una afirmació de la parella: estimar-se per sempre, pensant un en l'altre i llevar-se "sempre, cada matí, al teu costat". L'èxit estava assegurat, perquè l'amor havia de triomfar, i ho fa en el punt àlgid i de màxima expressió musical.

Esperem que la història llegendària us transporti també a tots els lectors d'aquest bloc com ens va transportar ahir a la nit a tots els assistents a la presentació d'"El retaule dels Embotits".