Les catedrals que som...

Dissabte passat la delegació del Bages Berguedà de la FCEC (Federació Catalana d'Entitats Corals) va organitzar a Balsareny una sessió de tècnica vocal oberta a totes les corals de la demarcació, realitzada pel mestre Xavier Baulies, d'origen lleidetà i director de la Camerata de música Coral de Sant Cugat del Vallès. Uns quants membres de La Nova Harmonia hi vam assistir (fins a 15 cantaires) i vam poder conèixer de ben aprop les últimes tècniques en cant i vocalització.
El mestre, que era la segona vegada que realitzava una sessió d'aquestes característiques a la demarcació, ens va donar a conèixer la seva visió particular del què és la veu com a instrument: un tub semblant a un bambú, on l'aire es desplaça amunt i avall, entra i surt, el bon funcionament del qual depèn de la nostra tècnica a l'hora d'utilitzar-lo. El mestre ens va fer un símil de la nostra veu amb els violoncelistes i la seva manera de fregar les cordes i col·locar la mà en la posició que en cada moment interessi. Així, ens va deixar ben clar que cantar bé no depèn del lloc on cantem sinó de la manera en què treballem la veu: "No cal cantar en una catedral per a cantar correctament, cal que la catedral sigui la nostra Veu".

En Xavier Baulies també va explicar que la veu, el cant, la música coral s'ha de sostenir sobre tres pilars: la postura, la respiració i la tensió. Una boca mal col·locada, una força mal dirigida i el relax mental no són bones eines per a fer bona música. Cal cantar amb tot el cos, utilitzant-lo com si es tractés d'un instrument del qual depèn el so, la ressonància...posant especial èmfasi en el control i la contenció de la veu mitjançant els músculs del ventre... i sobretot cantant amb tensió ja que sense ella no hi ha bons resultats.
Després de fer alguns exercicis d'equilibri, corregir la manera en què ens hem de col·locar per a cantar de la manera més relaxada possible (posant els peus una mica separats, l'esquerre mirant a les 11 i el dret mirant a la 1), explicant com cal cantar en els assaigs (asseient-nos amb les cames obertes i apuntalant el cul pels "ísquios"), demostrant on se situa la nostra força vocal (el que ell va anomenar "centre vital", més avall del melic) i fent uns exercicis molt divertits per a mostrar com i on treballa la nostra veu, finalment va agafar la partitura del "Ton Pare no té nas" i la va treballar amb la idea d'exercitar el que ens havia ensenyat a priori.
Enmig de la sessió vam poder-nos tirar una foto amb el mestre, el qual es va mostrar molt agraït de poder impartir aquella sessió i col·laborar amb la FCEC (de la qual és assessor tècnic). Tots els presents vam estar d'acord en continuar participant en aquestes sessions i de tant en tant poder organitzar alguna sessió a dins la coral que ens ajudi a cantar millor, ja que com deia el mestre Oriol Martorell: "No n'hi ha prou amb cantar, cal cantar bé!".